Imagineu una caixa gran plena de mànigues de tela penjades. Això és un dipòsit, una de les maneres més senzilles de treure la pols de l'aire brut. El gas polsós es desplaça a l'habitatge, empeny a través de les mànigues de feltre o teixides esteses sobre gàbies d'acer i la pols es queda a l'exterior mentre l'aire net passa al ventilador.
Quan s'inicia un nou conjunt de bosses, la pols fina entra a la tela fins que s'acumula una estora prima a la superfície. Una vegada que aquesta estora està allà, fa el filtrat real i l'eficiència supera el 99%. El gra gruixut ni tan sols arriba a les mànigues: cau directament a la tremuja.
Tres maneres de tirar el pastís. Els col·lectors de raig de pols disparen breus explosions d'aire comprimit per un venturi, flexionant la gàbia i deixant caure la pols a petició. Els col·lectors d'aire invers inverteixen el flux de gas i col·lapsen un compartiment alhora. Els col·leccionistes d'agitadors fan córrer la fila superior mecànicament. Trieu el que s'adapti a la vostra càrrega de pols i temperatura del gas.
A terra, mireu dos números: caiguda de pressió a través del drap i pols de sortida. Si el diferencial puja cap als 1.500 Pa, les bosses es carreguen o enceguen. Una costura trencada es mostra com una punta de sortida sobtada. Aconsegueix l'àrea de la tela correcta, coincideix amb el medi amb la temperatura del gas, mantén els polsos constants i els dos números es mantenen en marxa.